Palabra de Pau

Padre de dos. Bloguero. Tuitero. Titiritero.

El drama del ensenyament públic a Poblenou

Com a pare, sempre intento pensar que es el millor per els meus fills. Aixó no vol dir que hagi de fer el que ells volen en cada moment, ni donar els hi tot fet perquè pensin que la vida es un camí de roses. He viscut a la meva pròpia pell que no sempre aconsegueixes el que vols, que no sempre tens el que et mereixes i que la vida et fot un clatellot quan menys t’ho esperes.

Dilluns, molts pares i mares de Poblenou ho van viure de primera persona. 95 nens no tenen dret a una plaça d’educació pública a Poblenou, el barri on viuen. Paguen els seus impostos, compleixen les seves obligacions com a ciutadans, pero no poden tenir els drets fonamentals. La educació concertada, es això, concertada, i no es la solució. El dret fonamental dels infants es rebre educació gratuita, i a 95 d’ells no s’els hi respectarà.

1 de cada 7 nens a Poblenou no podrà rebre educació pública tot hi voler-ho.

Però això no es tot. Perquè tot i que 550 nens si que podran rebre l’educació pública que volen, no podran fer-ho a l’escola que els seus pares han decidit. Els seus pares han visitat escoles, preguntat a altres pares, parlat amb mestres, directors d’escola i fins i tot amb el forner de devant. En el procés d’elecció hi entren moltes variables: Sistema educatiu, localització, instal·lacions, professorat… Amb tot això, han decidit quina era l’escola que volien per els seus fills. Però clar, la vida et dona clatellots, i els nens han d’apendre que no poden tenir el que volen.

1 de cada 4 nens no anirà a l’escola pública que han escollit els seus pares



Barcelona es una ciutat innovadora. Capital Europea de la Innovació. Poblenou es un barri modern, dinàmic i ple de vida. Tenim la torre agbar, el disseny hub i moltes altres coses im-pres-cin-di-bles. Seguim les tendències i estem a la última en tot. Bé en tot, en el que importa. Perquè tot i que fa anys que les escoles per projectes tenen més sol·licituds que places (més demanda que oferta, indicador clar de que es una tendència), no s’ha pensat en fer noves escoles o transformar les existents cap a aquest model d’educació. Així doncs, aquells que han intentat (tot i saber que era molt difícil) que els seus fills entressin a una escola per projectes, ho han tingut encara més magre.

1 de cada 3 nens no podrà anar a una escola per projectes tot i voler-ho


Si creus que no es just, pots fer tres coses:
– Indignarte molt molt fort perquè la vida no es justa, tancar aquest article i seguir amb la teva vida. Es un problema d’altres.
– Difondre aquest article per tot arreu on puguis, així farem el soroll necessari perquè les coses canviin.
– També pots moure’t amb nosaltres. Pots veure els propers passos aquí.

ESTÀ A LES TEVES MANS.

Anterior

Sonríe más #7posts7dias

Siguiente

#ElTemaDeLaSemana: Mi mejor momento del día

1 Comentario

  1. Són xifres esgarrifoses, l’ensenyament és un dret no un privilegi. És vergonyós que Barcelona tingui aquestes dades en educació. La innovació no consta únicament a tenir edificis macos, les prioritats són altres. Per descomptat compta en que compartiré. Salutacions i gràcies per plasmar aquestes dades!

Deja un comentario

Creado con WordPress & Tema de Anders Norén