Palabra de Pau

Padre de dos. Bloguero. Tuitero. Titiritero.

Educació i futur

Estimades i Molt Honorables Meritxell Ruiz i Ada Colau,

No se que tant important estan sent per vostès dues la darrera setmana, aquesta i la propera. No se fins a quin punt el que passi aquestes tres setmanes marcarà el seu futur. I tampoc sé fins a quin punt el que passi aquestes tres setmanes està a les seves mans.

Si que sé que el futur dels meus fills no hauria de ser-hi, però hi està.

Perquè la setmana passada vem haver de decidir quina escola posàvem en primera opció.

Perquè aquesta setmana una màquina ens assignarà un número per una loteria, i la setmana que ve la mateixa màquina determinarà si els meus fills tenen la sort (SORT!!) de rebre la educació que hem cregut que es la més adecuada per ells.

manos-de-luz

Ja sé que no sou molt fans de la Constitució Espanyola (jo tampoc, tot sigui dit). Ja sé que per molt que l’article 27 ens doni dret als pares a escollir l’educació que volem per els nostrees fills, la ruptura amb Espanya fa que passem dels articles i fem la nostra.

Pero no es just que jo com a pare no pugui triar l’educació del meu fill. No es just que hagi d’estar fent travesses, estadístiques i algoritmes per veure en quina de les escoles que m’heu assignat tenen més probabilitats d’entrar. Perquè jo tinc molt clar quina educació vull per els meus fills, i quina escola hauria de ser. Vem trobar un métode pedagògic (per projectes) que ens enamorava i en el que creiem. I una escola al nostre barri (Llacuna) que ens tocava per proximitat i que ens enamorava per filosofia.

Però ara resulta que els meus fills tenen un 40% de possibilitats (90 solicituds per 44 places) d’entrar-hi.

I això no es just, perquè no haurien de ser vostès qui escollissin quina educació rebran els meus fills. El futur dels meus fills no hauria d’estar a les vostres mans. De fet, tampoc hauria d’estar a les meves.

El futur dels meus fills només hauria d’estar a les seves mans.

Anterior

Yo soy yo

Siguiente

Sello de calidad: probando pañales

2 Comentarios

  1. Nosaltres durant dos anys no vam poder entrar a l’escola que voliem. Al tercer, després d’anar al consorci vam trobar una plaça lliure a prop de casa i hem tingut la sort que l’escola ens agrada molt. Estic totalment d’acord amb tu. La sort no hauria de jugar un paper decisiu, hauriem de ser els pares

  2. Nosaltres vam tenir mooolta sort. els meus bessons van quedar el 24 i el 25 de l’escola pública que havíem escollit però recordo setmanes de molta angoixa per prendre la decisió i conec molta gent que va optar per concertada per no haver d’anar a sorteig. Realment, el sistema no funciona!

Deja un comentario

Creado con WordPress & Tema de Anders Norén